"Quan ajudava els pobres, em deien que era un sant; quan preguntava per què hi havia pobres, em deien que era comunista".
Helder Cámara (Bisbe)

dilluns, 31 d’agost del 2009

Silencis

A punt de tornar a les nostres obligacions, acabem aquest mes d'agost, mes vacacional per excel·lència. Els que han sortit de casa, els que no han pogut sortir, els que han anat més lluny, els que solament han pogut fer sortides d'un dia. Tots hem pogut, però, fer coses no habituals durant l'any. Hem pogut passar dies amb la parella, amb els fills, amb els néts, amb els amics, dies de més "rotllo" i dies de més tranquil·litat. Crec que també hauríem d'haver trobat temps de solitud, no des de el punt de vista negatiu, tot el contrari, moments de silenci, reflexió i meditació. Moments que no haurien de produir-se únicament en temps de vacances, sinó durant tot l'any.
Recordo, ara el llibre de Gaspar Hernàndez, "El Silenci", premi Josep Pla 2009. O els moments de meditació de Gandhi.
Avui dia sembla que fer pauses en un temps que volem viure tant de pressa no encaixa en el món actual. Crec que és essencial fer aquestes pauses.
Avui es prima, també amb les noves tecnologies, la rapidesa, la quantitat. Sembla que el que no pensa de pressa, treballa ràpid, no pare en tot el dia, és a dir el que fa més coses, no és valid per la societat actual. Defenso la qualitat, la tranquil·litat, la sereno. Serem més eficaços, ens coneixerem més nosaltres mateixos i per tant coneixerem més als altres.
No parlo d'arribar al "nirvana", on hem deixat tots els sentits i emocions, perquè no ens afligeixin, tot el contrari, per saber que som imperfectes, assumir-ho i acceptar els reptes amb seguretat, veure oportunitats i no problemàtiques.