"Quan ajudava els pobres, em deien que era un sant; quan preguntava per què hi havia pobres, em deien que era comunista".
Helder Cámara (Bisbe)

dijous, 1 de setembre del 2011

"la cosa pública"


Quan vivim temps complicats, canvis socials i econòmics sobtats i duradors, canvis de valors, quan no confiem en les persones i molt menys si aquestes persones desenvolupen tasques públiques, directament: polítics, és del tot necessari “fer parada i fonda”.
M’explico, avui ens ho qüestionem quasi tot. Això en sí mateix és bo, reflexionar i mantenir una actitud crítica davant de les coses i escollir l’opció que ens sembla millor.
L’acte de reflexió, actitud crítica i escollir, és un acte íntim i individual. Tots estem influenciats per la circumstància viscuda i el nostre entorn, però repeteixo, és un acte íntim i individual, haig de decidir jo, no deixar-me portar per una massa o corrent sense més ni més.
Tenim la sort de viure en democràcia, un sistema imperfecte si es vol, però per a mi és el millor avui, de tots els que conec, com organització col·lectiva pel desenvolupament i convivència d’un país.
Quina és la finalitat de la democràcia, doncs unir i conjugar tots els actes íntims i individuals a que em referia anteriorment.
Democràcia vol dir compromís de tots, individual i col·lectiu. Per tant és un model de participació individual i col·lectiva. Les formes de participació son diverses, associacions, organitzacions, partits, etc., però totes ens han de portar al mateix objectiu.
Tot evoluciona, res és estàtic i inamovible, és per això que avui sembla que es visqui amb certa inquietud, desorientació i amb poca confiança en la política. També, doncs, hauran d’evolucionar, les associacions, organitzacions, partits, etc.
Davant de nous reptes, noves solucions!! Aquesta afirmació no es contradiu amb no creure i amb no tenir confiança amb les persones. Tot el contrari, ens hem de comprometre, és l’única acció que ens portarà a la nostra estabilitat i llibertat personal dins del col·lectiu.
Per això avui tinc responsabilitats polítiques, tots les tenim i defenso la política, tant mal vista per alguns. La defenso per que és el compromís de tots, cadascú amb els seus matisos però formant part del col·lectiu.

Nou Regidor a l'Ajuntament

“Entenc  la política com a servei als ciutadans. Prioritzo l’educació per formar persones amb esperit crític, únic camí per ser lliures. Vull treballar per crear espais públics de convivència i per una Corbera cohesionada. La meva divisa: llibertat i justícia.”


Fa pocs mesos , en les últimes eleccions municipals, em presentava amb aquestes frases que encapçalen el text.
Avui he de dir que no eren paraules retòriques  per guanyar vots, estic convençut del que signifiquen i del compromís que comportava dir-les en públic.
Avui, amb la responsabilitat que m’ha donat l’equip de govern actual, se’m dona l’oportunitat de ser coherent, d’aplicar el que penso amb el que faig.
Tinc, doncs, la tasca de liderar unes àrees a l’Ajuntament de Corbera de Llobregat, que lliguen amb aquest compromís.
Son les àrees de Benestar Social i Gent Gran i Ensenyament. Ara em toca, doncs, posar-hi il·lusió, però sobre tot rigor i eficàcia. Son temps complicats per la manca de recursos, i per la crisi social i econòmica que tenim instal·lada a tot el món. Però el nostre repte més immediat és Corbera, el nostre Municipi, i per tant tots els corberencs i corberenques.
Son àrees que repercuteixen en tots els veïns i veïnes, però molt especialment als més joves i als més grans, son àrees que tanquen un cercle i conjuguen la força de l’aprenentatge amb la força de l’experiència.
Em poso a disposició de tota la ciutadania de Corbera, conjuntament amb els companys i companyes de l’equip de govern i tots els treballadors d’aquestes àrees, per assolir els reptes que la societat actual avui ens demanda.
Gràcies per endavant per la vostra ajuda.

dilluns, 28 de març del 2011

Presentació de la Candidatura socialista.

Rosa Boladeras, naturalment!


(El meu parlament en l'acte de la presentació de la Candidatura 2011)

Bon dia a tothom. Vaig triar Corbera per viure l'any 1977. Vaig triar Corbera perquè aquí va néixer el meu pare i els meus avis, i perquè ens agradava. 
No ens va costar integrar-nos al poble, amb la gent i les associacions, ens van rebre molt bé.


Fa 34 anys que visc aquí i 25 anys que he treballat professionalment en aquets poble, dos factors que em fan coneixedor de la realitat econòmica i social de Corbera.
Aquest és el motiu que avui estigui aquí i m'hagi dedicat a la política, perquè estimem Corbera i la volem millorar.

Volem un poble cohesionat.
Avui encara vivim d'esquena uns i altres, els de sempre i els forasters, els de dalt i els de baix, els del nucli urbà i els de les urbanitzacions.

Nosaltres volem un sol poble, Corbera.

Els nostres reptes son de futur, no mirem el passat. El repte que se'ns presenta és feixuc, en paraules planeres un “marró”. No, no son els millors temps, ni pel país, ni per l’Ajuntament de Corbera especialment, però ens ho prenem com una oportunitat per millorar-lo.

Tenim la il·lusió i l’entusiasme per la feina ben feta i per això avui em presento amb aquest equip de companyes i companys, per acompanyar a la Rosa, a la Rosa Boladeras, naturalment!

Gràcies.

dimecres, 2 de març del 2011

dimecres, 23 de febrer del 2011

30 anys després. . . . . .



Avui es compleixen 30 anys del "tejerazo", i encara resten molts dubtes per esbrinar, tot i que el llibre d'en Javier Cercas ens aporta molta informació sobre aquells fets. Un treball meticulós i rigorós, que a mi particularment em va agradar, el llibre es va publicar l'any 2009.
   
   Seria bo saber-ho tot, doncs ja som majors de edat, i ja han passat 30 anys.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Caminar per canviar

"Cada vegada que fas un pas endavant, estàs destinat a pertorbar alguna cosa. Agites l'aire mentre avances, aixeques pols, alteres el terra. Vas atropellant coses. Quan una societat sencera avança, aquest atropellament es fa a una escala molt més gran; i cada cosa que trastornes, els interessos creats que vulguis suprimir, tot es converteix en un obstacle".
Mahatma Gandhi

dilluns, 31 d’agost del 2009

Imagineu



Imagine (John Lennon). Adaptació al català d'Isidor Marí.
Àudio: Disc del grup Tralla, "fruita del temps" (2001).
Fotografia i muntatge: Miquel Aregall.

Silencis

A punt de tornar a les nostres obligacions, acabem aquest mes d'agost, mes vacacional per excel·lència. Els que han sortit de casa, els que no han pogut sortir, els que han anat més lluny, els que solament han pogut fer sortides d'un dia. Tots hem pogut, però, fer coses no habituals durant l'any. Hem pogut passar dies amb la parella, amb els fills, amb els néts, amb els amics, dies de més "rotllo" i dies de més tranquil·litat. Crec que també hauríem d'haver trobat temps de solitud, no des de el punt de vista negatiu, tot el contrari, moments de silenci, reflexió i meditació. Moments que no haurien de produir-se únicament en temps de vacances, sinó durant tot l'any.
Recordo, ara el llibre de Gaspar Hernàndez, "El Silenci", premi Josep Pla 2009. O els moments de meditació de Gandhi.
Avui dia sembla que fer pauses en un temps que volem viure tant de pressa no encaixa en el món actual. Crec que és essencial fer aquestes pauses.
Avui es prima, també amb les noves tecnologies, la rapidesa, la quantitat. Sembla que el que no pensa de pressa, treballa ràpid, no pare en tot el dia, és a dir el que fa més coses, no és valid per la societat actual. Defenso la qualitat, la tranquil·litat, la sereno. Serem més eficaços, ens coneixerem més nosaltres mateixos i per tant coneixerem més als altres.
No parlo d'arribar al "nirvana", on hem deixat tots els sentits i emocions, perquè no ens afligeixin, tot el contrari, per saber que som imperfectes, assumir-ho i acceptar els reptes amb seguretat, veure oportunitats i no problemàtiques.

Lectures

Un dels personatges que més m'ha influït en la meva joventut, ha sigut Gandhi. Els anys 60, van ser anys de canvis, anys de trencar motlles tant en formes com en el fons, tots sabem la culminació que van tenir tots aquests moviments en el maig de 1968. Aleshores van passar per per les meves mans molts llibres. Alguns d'ells feien referència a Gandhi, també en els diaris sortien noticies del seu gran país, l'Índia.
Enguany hem tingut la sort de poder visitar aquest país. l'Índia, tant diferent al nostre. Vam visitar el Memorial de Gandhi a Delhi, en tenia moltes ganes.
I vam tornar a rebuscar escrits i documentació sobre aquest personatge.
No m'agrada recomanar i menys aconsellar, però si diré que vaig trobar llibres d'aquest escriptor referenciat a la fotografia adjunta, José Frèches, nascut a Dax (França), i que ha tingut càrrecs públics al seu país.
Aquest mes de juliol passat vaig trobar a Barcelona aquesta edició espanyola. Molt interessant, tant pel coneixement sobre la vida de Gandhi, com pel coneixement de l'Índia i del món occidental de la primera mitat del segle XX. Frèches, d'una forma molt planera i entenedora, ens dona en detall la vida, el pensament i les circumstancies que Gandhi va haver de viure en uns temps molt convulsos. De l'Índia Colonial, depenent de Gran Bretanya, a la seva Independència. La Primera i Segona Guerra Mundial, la partició de la nació Índia, etc.
Per tant, és un llibre per arribar a entendre aquests anys tan difícils per aquest país, que encara avui te molts problemes, però desprès de la nostra visita, pel que hem vist, pel que ens van explicar, els podem entendre una mica més. Un país destinat a ser una gran potència mundial.



dimarts, 28 de juliol del 2009

De republicà presidencialista a monarca absolut

No crec en la metamorfosi del nou president del nostre Consistori,
sempre ha tingut el mateix comportament i tarannà.

M'explico. Vam escoltar atentament el discurs de presa de possessió per part del Sr. Canals Molina com nou president de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.
El mes de juny, el dia 13 per ser exactes, el Sr. Canals Molina afirmava que després de 70 anys tornava un president republicà.
Pocs dies han passat per comprovar que el discurs del Sr. Canals Molina i el seu tarannà, són contradictoris, són elements oposats. El que diu i el que fa es troben en les antípodes.
Solament un mes més tard, en el Ple del 14 de juliol, el Sr. Canals Molina es comportava com el monarca més absolut.
Havien sol·licitat de parlar, en el torn de precs i preguntes, dos màxims representants de dues urbanitzacions del municipi.
Va arribar l'hora de donar la paraula al primer d'ells, el representant de Can Coll, i la prepotència del Sr. Canals Molina va quedar palesa a l'instant, no va deixar que el Sr. Albors fes la seva exposició amb normalitat, tot interrompin-lo i amenaçant de no deixar-lo parlar.
Posteriorment, els fets es van agreujar quan va tocar el torn de paraula a la representant de la Junta de Ca n'Armengol, les interrupcions del Sr. Canals Molina i el llenguatge i l' actitud prepotent que utilitzà, no deixaren parlar a la Sra. Dolores Perez, representant legitima dels veïns.
Vaig sentir vergonya aliena pel comportament del Sr. Canals Molina, que tot emparança o amagant-se amb el ROM (Reglament Municipal), no la va deixar intervenir, davant el desconcert, malestar i indignació de tots els presents.
El Sr. Canals Molina utilitzà frases com: "no m'amenaci, la sala de plens és el més sagrat de la democràcia, la meva veritat, etc", tot coartant la llibertat de la Sra. Perez.
Durant aquests dos últims anys he hagut de suportar els insults del Sr. Canals Molina vers nosaltres, els socialistes. Nosaltres som, amb paraules del Sr. Canals Molina, indecents, provocadors, manipuladors, prepotents, etc.
Poden escoltar els plens d'aquest mandat, això no son insults, es clar, ho diu el Sr. Canals Molina.
La culpa sempre serà nostra, dels socialistes. Però miri, Sr. Canals Molina, els fets i les paraules posen a cada u en el seu lloc, i vtè. ha actuat com un monarca absolut.
El veïns no son els seus súbdits, els veïns es mereixen el seu respecte.