Avui ha començat el nou curs.
Escolto, estranyat, "per fi s'han acabat les vacances, tornem a la normalitat".
I em pregunto: a quina normalitat tornem?
No és normal de tenir els fills a casa, passar més temps amb ells, sortir i fer activitats diverses?
Sembla que no.
Ens trobem més segurs amb horaris i costums més rutinaris, ens trobem més segurs quant el calendari del dia a dia ens ve marcat, no depèn de nosaltres i acceptem les obligacions amb resignació com si fos una taula de salvació. No hem de decidir sobre temes que ens afecten molt directament i tenim l'excusa del "no tinc temps", "vaig de bòlit", "estic molt cansat, ho farem demà".
Els entesos ens parlen de l'estrès post-vacacional. Ja tenim l'excusa perfecte.
A partir d'això barregem els temes, i penso que ens fem un embolic. Vacances, horaris, conciliació de temps, funcions de l'escola, obligacions dels mestres, ensenyar, educar, etc., etc.
Aquí volia arribar. Crec que, tots plegats, hauríem de fer una profunda i meditada reflexió.
No aparquem els nostres fills a l'escola, els nens i nenes no haurien de passar deu hores a l'escola o fent activitats extra-escolars.
Els pares han de ser els educadors dels seus fills, no podem delegar aquesta important tasca als mestres. La responsabilitat de l'educació és nostra, dels pares. L'escola es un complement important en l'educació, però l'escola té la responsabilitat d'ensenyar, continguts, comportaments, fer que els nens i nenes comparteixin un espai conjuntament i tinguin un aprenentatge social comú.
Hi ha un fil molt prim entre educar i ensenyar, tot es barreja, i els pares traspassem les nostres responsabilitats a l'escola, i el que és més greu: demanem comptes als mestres de les mancances dels nostres fills, que en realitat son les nostres mancances. Crec que no tots tenim clar el nostre rol i la nostra responsabilitat envers els nens i nenes, noies i nois. Hem de saber la tasca dels mestres i la tasca dels pares. L'any es molt llarg, aprofitem el nostre temps i compartim-lo. Les vacances, la feina, l'escola, no ens poden estressar.
