"Quan ajudava els pobres, em deien que era un sant; quan preguntava per què hi havia pobres, em deien que era comunista".
Helder Cámara (Bisbe)

dimecres, 26 de novembre del 2008

A Corbera s'ha fet de nit.




Tal com acabava l'últim article del blog, avui començo aquest nou article amb la mateixa frase "A Corbera s'ha fet de nit".
I com mostra un botó, com deien abans per referir-se a un cas concret.
Avui, 25 de novembre de 2008, he rebut resposta de l'Ajuntament, referent a una instància que vaig entregar en el registre municipal en data 23 de maig de 2008.
L'escrit, que reprodueixo tot seguit, es fidel reflexa del títol de l'article, en la vessant més literal, "A Corbera s'ha fet de nit".
Sis mesos, sis, per respondre a una instància em sembla una deixadesa.
Però lleguin l'escrit de resposta, ens podem fer una lleugera idea de com funciona, avui, aquest Ajuntament.
També diré que les apagades seguixen produint-se i per tant el problema no s'ha solucionat.
No es tracta d'un fanal, es tracta de trams llargs de carrers.

Pot ser que sigui una mesura d'estalvi programada pel equip de govern municipal, doncs les apagades es van diversificant en diversos carrers de la vila.

També com diu la dita popular: "Hi han estalvis que cremen les tovalles".

dijous, 16 d’octubre del 2008

El govern municipal que mereixem?



Llegeixo aquests dies, quan les pàgines dels diaris només parlen de crisis, "que els gestors dèbils i incompetents son sempre un gran negoci per els experts en grans negocis".
Crec que aquesta afirmació es compleix, en el nostre municipi, amb l'equip de govern actual. Si fem un repàs de les obres que han gestionat: Obres del carrer Major i Canigó, Obres en les urbanitzacions de Can Rigol, Can Armengol i Can Coll. Totes aquestes obres han ocasionat o ocasionaran costos finals molt superiors als previstos. Amb projectes nous a través de modificats o pagats directament:
Obres dels carrers Major i Canigó, més de 500.000 €.
Obres de Can Rigol, més de 1.000.000 €.
Obres de Can Armengol, més de 800.000 €, més altres costos que s'afegiran.
Obres de Can Coll, avui encara no sabem la quantitat, però estem segurs que augmentarà amb percentatges similars a les altres dues urbanitzacions.
I és que se'm posa la pell de gallina quan sento, per Radio Corbera, a l'alcalde que justifica la pressió de les empreses, adjudicatàries de les obres, sobre l'Ajuntament, i diu "és clar, davant de la pressió de les empreses, l'Ajuntament es troba al mig, entre l'empresa i els propietaris i això és molt complicat".
Doncs NO, senyors de l'equip de govern, l'Ajuntament és part, i la seva posició ha d'estar al costat dels veïns, no cal pensar gaire, tots els esforços de l'equip de govern han d'anar en defensa dels interessos dels veïns de Corbera.
¡¡ L'Ajuntament som tots el veïns del Municipi !!
Fins i tot hem de llegir cartes obertes de l'accidental Canals Molina, que amb un exercici de cinisme extrem diu "l'única veritat....", i parlant de la seva àrea, doncs si no han canviat el Cartipàs Municipal, encara és el tinent d'alcalde i responsable de l'àrea d'urbanitzacions i territori, s'esplaia en deixar als veïns fora de joc, i l'únic que poden fer els propietaris és pagar i donar les gràcies.
"Els moments difícils solen coincidir amb governants més incompetents", una altre afirmació que no és meva, però que també ha estat escrita aquests dies.
Tornarem a sentir per enèsima vegada, per incapacitat, prepotència i molt de cinisme de l'actual equip de govern, desprès de quasi 18 mesos, la culpa és dels socialistes.
A Corbera s'ha fet de nit.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Tornar a l'Escola

Avui ha començat el nou curs.
Escolto, estranyat, "per fi s'han acabat les vacances, tornem a la normalitat".
I em pregunto: a quina normalitat tornem?
No és normal de tenir els fills a casa, passar més temps amb ells, sortir i fer activitats diverses?
Sembla que no.
Ens trobem més segurs amb horaris i costums més rutinaris, ens trobem més segurs quant el calendari del dia a dia ens ve marcat, no depèn de nosaltres i acceptem les obligacions amb resignació com si fos una taula de salvació. No hem de decidir sobre temes que ens afecten molt directament i tenim l'excusa del "no tinc temps", "vaig de bòlit", "estic molt cansat, ho farem demà".
Els entesos ens parlen de l'estrès post-vacacional. Ja tenim l'excusa perfecte.
A partir d'això barregem els temes, i penso que ens fem un embolic. Vacances, horaris, conciliació de temps, funcions de l'escola, obligacions dels mestres, ensenyar, educar, etc., etc.

Aquí volia arribar. Crec que, tots plegats, hauríem de fer una profunda i meditada reflexió.
No aparquem els nostres fills a l'escola, els nens i nenes no haurien de passar deu hores a l'escola o fent activitats extra-escolars.
Els pares han de ser els educadors dels seus fills, no podem delegar aquesta important tasca als mestres. La responsabilitat de l'educació és nostra, dels pares. L'escola es un complement important en l'educació, però l'escola té la responsabilitat d'ensenyar, continguts, comportaments, fer que els nens i nenes comparteixin un espai conjuntament i tinguin un aprenentatge social comú.
Hi ha un fil molt prim entre educar i ensenyar, tot es barreja, i els pares traspassem les nostres responsabilitats a l'escola, i el que és més greu: demanem comptes als mestres de les mancances dels nostres fills, que en realitat son les nostres mancances. Crec que no tots tenim clar el nostre rol i la nostra responsabilitat envers els nens i nenes, noies i nois. Hem de saber la tasca dels mestres i la tasca dels pares. L'any es molt llarg, aprofitem el nostre temps i compartim-lo. Les vacances, la feina, l'escola, no ens poden estressar.

dimecres, 30 de juliol del 2008

¡¡ VOLUNTARIS !!


Aquest mes de juliol he visitat l'exposició sobre el voluntariat que es va instal·lar en el Casal de les Magnòlies. Jo he triat dos de tots els personatges que es podien veure en aquesta exposició. Gandhi i Casaldàliga.
Encara que han coincidit en el temps, quan Gandhi va morir Casaldàliga tenia 20 anys, penso que han tingut unes trajectòries molt diferents, encara que mantenen el comú denominador del treball pels altres.
No faré una biografia d'aquests personatges, doncs no estic preparat per aquest treball, però si que voldria deixar constància de la forta petjada que ambdós "grans homes" han deixat en la meva manera de veure i viure la vida.
Als divuit anys vam formar una colla de joves que avui encara ens trobem, estic parlant de l'any 1968, quin any. Teníem que escollir un nom per la Colla, i tots vam estar d'acord amb el nom de "Colla Gandhi". En aquells anys de canvis i revolucions, uns nois de divuit/vint anys, escullen com icona Gandhi. Era la nostra resposta als temps que vivíem. Gandhi, pacifista lluitador, va aconseguir arribar el seu objectiu, lluitar per la llibertat del seu poble, però d'una altre manera. Sense violència, tossut i bel·ligerant amb el poder.
Avui relaciono aquesta última frase amb el Bisbe Casaldàliga, tossut i bel·ligerant amb el poder, sense violència. També hi ha la coincidència que el mateix any 1968, crea al Brasil una comunitat, i que encara avui segueix lluitant per la llibertat dels més pobres.
Tots dos "HOMES" han lluitat contra poders diferents, uns polítics i uns altres religiosos, encara que aquests poders es barregen i ja no saps quin poder pot més.
Tots dos han sigut perseguits per obrir els ulls dels analfabets, dels pobres, tots dos han lluitat per la justícia i la llibertat dels pobles oprimits.
Fixeu-vos la feina que encara ens queda per fer, han passat 40 anys i encara, avui, justícia i llibertat son mots buits per molta gent.
La mostra del Casal de les Magnòlies segur que ens ha fet tornar a la realitat de cada dia i deixar-nos de mirar el mèlic i mirar una mica més el nostre entorn.
MAHATMA GANDHI i Bisbe PERE CASALDÀLIGA, gràcies.

dissabte, 19 de juliol del 2008

dimecres, 16 de juliol del 2008

dijous, 10 de juliol del 2008

Rèquiem. Escola Municipal de Música



En el Ple del passat 8 de juliol, a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, tothom va poder comprovar el desgavell que hi ha en l'equip de govern actual, un despropòsit a l'engròs.
Per citar un sol punt, per la importància que té i les conseqüències gravíssimes que se'n deriven, avui em referiré al punt 6è de l'ordre del ple.

Modificació del preu públic de l'escola municipal de música.

L'equip de govern proposa juntament amb la forma de pagament de les quotes, que actualment es podien pagar trimestralment o anualment, proposa, dic, el pagament mensual.

Però incorpora en la mateixa proposta "suprimir" avantatges econòmiques molt importants pels alumnes. Beques, premis i la deducció del 20% de la tarifa total quan en una mateixa unitat familiar concorrin més d'un alumne.

El socialistes que ens mirem amb lupa tot allò que proposa, fa i no fa l'equip de govern, en fem ressò, i posem en negreta tot el que l'equip de govern vol colar.

Quin desgavell, l'equip de govern, com gat panxa enlaire, es neguiteja, perd els papers, si ho dic bé, perd els papers en el sentit literal de les paraules, doncs no troben la proposta i defensen amb tota fermesa que ells posen a votació, solament, la quota mensual.
Nosaltres, d'acord amb la documentació que el mateix equip de govern ens ha fet arribar, demostrem que el redactat presentat a votació incorpora les supressions econòmiques esmentades. Que sí, que no, total que nosaltres els hem de deixar el document de la proposta, doncs l'equip de govern no el té sobre la taula. Oblit, mala fe, no ho sé, ja es veurà.

El desgavell es torna com en una pel·lícula dels Germans Marx, esperpèntic, però en un tema tant seriós no es pot fer broma.
Demanem que es rectifiqui el document abans de votar, però l'equip de govern, erre que erre, ells sols volen aprovar el pagament mensual, no accepten cap rectificació del text de la proposta.
I forcen la votació, sense cap document que avali la seva proposta oral, dubto de la legalitat de la votació, ja es veurà.
Però l'espectacle ja s'ha donat, repeteixo esperpèntic, kafkià. 

Definitivament l'equip de govern,
    HA PERDUT ELS PAPERS,  SI MAI ELS HA TINGUT !!

STOP: "als socialistes ni aigua".

En el passat Ple de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, del dia 8 de juliol , es va posar de manifest la clara estratègia de l'equip de govern, que utilitza des de juny de 2007.
Actuar a la contra, fer d'oposició i no de govern. Fer oposició sense treva al Grup Municipal Socialista, grup majoritari en el consistori.
Aquest cop el lema que podrien haver triat seria "als socialistes ni aigua".
Encara que aquesta postura d'oposició, que no de govern, perjudiqui a tots els ciutadans de Corbera, prenen la decisió de votar en contra d'una moció per racionalitzar el rebut de l'aigua.  VOTEN NO.
Tot comença en la presentació de una moció del Grup Municipal Socialista. en aquest ple del dia 8 de juliol.
La finalitat de la moció, era que davant de la greu situació de sequera a Catalunya, viscuda els últims mesos, despertar la consciència ciutadana en la "nova cultura de l'aigua".
Per tal de motivar l'estalvi d'aigua, la moció proposava suprimir el mínim establert en el rebut de l'aigua, que actualment manté un mínim de 12 m3 per mes,  36 m3 cada trimestre, i pagar pels m3 realment consumits.
No motiva l'estalvi que gastis 18 o 20 m3 i te'n cobrin  36 m3, tant si els utilitzes com si no, i l'usuari opta per aigua pagada - aigua gastada.
Creiem que més val incentivar que penalitzar. L'aigua és un bé escàs, que cada vegada haurem d'utilitzar amb més seny.
Doncs l'equip de govern no ho creu així, es treu de la màniga una proposta alternativa per dir que "s'estudiarà" entre tots. Al que vol dir: deixar la proposta en un calaix. A pagar i a gastar.

Altre cop, aquest equip de govern penalitza als corberencs, i de retruc al medi ambient.

És més important NO donar la raó als socialistes.

Més important que qualsevol "míting canalero", i que qualsevol campanya "empaperadora", més important, dic, és incentivar l'ús racional de l'aigua.

divendres, 4 de juliol del 2008

Ke mako? Que coi, Re-mako!!


Fallida econòmica:
Fet de deixar de complir amb els seus pagaments, persona o empresa, quan té un passiu superior a l'actiu. (Diccionari Institut d'Estudis Catalans).


Avui m'he llevat inspirat, penso que això de "no hi han diners", ja no funciona, la gent del poble ja passa d'aquesta frase, ja he amortitzat la primera idea que he tingut, vet aquí, quina mala sort, per un cop que tinc una idea, i mira que era bona, i solament ha passat un any.

Però avui estic content, ja tinc una altre idea. 
L'he de meditar bé, no sigui cas que solament em duri un any. Ah, però ja va bé, ara em ve al cap que només ens queda un any per estar en la segona fila, l'any vinent ja estarem en la primera fila, ja serà una altra cosa.
Ja no caldrà buscar més excuses, o sí? 
Però ho veuré de més amunt, diuen que totes et ponen sense fer res.     
Ke mako, no?
Diuen que et porten de recepció en recepció, bé alguna vegada la recepció la faré jo, no voldria semblar el que sóc, ni molt menys.

Òndia, ja la tinc: "Fallida econòmica".  Eureka, quina idea!!

Oh no!!, no m'ho espatllis, que dius, que hem de sol·licitar un crèdit?  Que els del banc no ens deixaran ni un euro si estem en "Fallida econòmica"?  No siguis pessimista, ja t'ho dic ara, aquests dels bancs, no es miren res de res, i per ells, això d'una "Fallida econòmica" no és res.

Bé, ja els hi presentaré els comptes i ja veuran que de "Fallida econòmica", res de res.

Que t'ho havies cregut?, tu, de veritat?

Vaja, així no m'ha quedat Ke mako, que coi, m'ha quedat Re-mako.

zzzzzzzzzzzzz.....Son les vuit.  Apa noi desperta.


dijous, 3 de juliol del 2008

Àrea de Comunicació a Corbera

Des de que el grup d'Esquerra Republicana, a l'Ajuntament de Corbera, s'ha fet amb el control de l'Àrea de Comunicació, segurament hauríem de dir Àrea de Desinformació, ho dic per la utilització sectària i partidista d'aquesta àrea. Suposo que és legitim que l'equip de govern utilitzi els mitjans públics, o sigui els mitjans pagats per tots els corberencs, per publicitar totes aquelles coses que estimi més oportunes sobre el que fa el govern. 
Però avui, a Corbera, ens trobem amb uns mitjans controlats per la regidoria de comunicació, i que son utilitzats per criticar a l'oposició, amb formes totalment sectàries, només cal veure el butlletí "l'Avançada".
Però aquest sectarisme va a més, ja ho avançava en l'article de la "Premsa Groga", queda demostrat que el pas següent ha estat el control de Radio Corbera, cal recordar com han tractat de desfer-se'n  dels treballadors que han portat Radio Corbera quasi 24 anys, 20 anys sense cobrar, de forma voluntària, amb moltes hores invertides. Com tracten als actuals voluntaris de la Radio, que sense cobrar res de res, i que fan un gran esforç per omplir de contingut els programes de la Radio avui se'ls tracte com gent sospitosa, si ho dic bé, SOSPITOSA.
Perquè des de l'àrea de comunicació se'ls demana els escrits que llegiran a la radio?, perquè se'ls controla "COM MAI ABANS"?.
Perquè des de l'àrea de comunicació NO es permet que els regidors de l'oposició puguin parlar per la Radio?, que és de tots.
Perquè per la Radio es parla de tota la comarca i en canvi no es parla dels diferents punts de vista del nostre poble?. 
A qui fa por obrir les portes?, tant insegurs estan els senyors del govern que no admetem cap discrepància.
Bé, primer l'Avançada, àlbum de cromos sempre repetides, doncs els regidors del govern surten a totes les pàgines. 
Segon la Radio, i com en aquest mitjà no poden sortir els cromos esmentats, doncs ja estan preparant la Televisió de Corbera, en aquest mitjà si que poden mostrar els seus cromos. Malauradament tot arribarà. I pagat per tots nosaltres.

dijous, 26 de juny del 2008

dilluns, 23 de juny del 2008

Ni sí, ni no, tot el contrari.


L'alcalde Ripoll i el regidor Blanco han distribuït una carta dirigida a les mares i pares dels alumnes de l'Escola Municipal de Música "Lluís Soler Ametller", de data 17 de juny de2008.

A mida que la lectura de la carta va avançant, l'estupor també. Com es possible que en un sol full s'aboquin tantes mentides, i es posin de manifest tantes contradiccions, les del l'equip de govern actual, es clar.

Els càlculs matemàtics amb un àbac surten millor. Com es poden falsejar la xifres del cost per usuari, comparant futbolistes, jugadors de bàsquet o músics, segons les subvencions que rep cada col·lectiu, partint de costos diferents. Han comptat el que costen les instal·lacions esportives (Pavelló, pistes, vestidors, piscina, etc), manteniment i personal?

No parlem del to de la carta i de les contradiccions que manifesten. Aquest és el criteri de l'equip de govern: "no impliquin greuges comparatius", "és de justícia eliminar diferències entre persones i col·lectius", "no és un servei essencial ni obligatori", s'ha de garantir l'equitat", "no vol continuar permetent aquest desequilibri ni aquestes diferències", "treballar per assolir la igualtat d'oportunitats".  Vergonyós.

Al que han aconseguit amb aquesta carta i altres decisions que han pres en aquest últim any, ha sigut enfrontar la població de Corbera, uns veïns contra d'altres. Potser el que es proposen es que cada veí pagui per els serveis que rep. 
SOLIDARITAT, senyors del govern. No desenterrin greuges que no volem. 
No parlen, Vtès de polítiques d'igualtat?  Doncs amb el que han proposat per l'Escola Municipal de Música, han aconseguit subvencionar al que més te i deixar fora al que menys te. Solament podran gaudir de l'Escola les famílies amb més ingressos. 

Segueixin així, aconseguiran el seu propòsit, expulsar de Corbera a les famílies amb rendes baixes.

dimarts, 17 de juny del 2008

Dues maneres de fer ciutat


Tots estem d'acord, aquí a Corbera, que volem la millor ciutat per viure, per treballar i per gaudir del temps de lleure que tots el veïns ens mereixem. Les diferències les trobem quan establim les prioritats. Això els que establim prioritats, doncs hi ha qui va a salt de mata!

Tots sabem que avui a Corbera tenim un disseny de ciutat que hem heretat dels anys 70/80. Un desenvolupament del territori que va tenir com prioritats, deixar un nucli urbà consolidat petit i una zona parcel·lada, per construir, disseminada i extensa (5.000 parcel·les). El que llavors semblava la millor opció, avui ha esdevingut el principal problema del nostre municipi. No volem entrar a valorar aquesta decisió. La falta de planificació ens porta al binomi especulació - sostenibilitat avui tan recorrent.

Encarar aquesta problemàtica, avui, requereix força sentit comú. Requereix fer una diagnosi correcta, per posteriorment fer una planificació de les actuacions que s'haurien de portar a terme, priorització de les actuacions. Aquesta reflexió, que sembla tan senzilla, se'ns torna molt complicada davant les mil realitats de cada veí.

Nosaltres, els socialistes, vam fer bé la diagnosi (any 2000) i vam poder planificar bé (any 2003), i durant el quadrienni 2003-2007 vam desenvolupar el nostre programa de govern, programa que teníem ampliat per el següent mandat (2007-2011).

Avui, ben al contrari, ens trobem en un atzucac. Quan els programes de govern s'escriuen des de la irrealitat, es renuncien a obres estructurals imprescindibles, quan es fa demagògia mitinera que no ens porta enlloc, el problema encara creix i tornem als anys grisos i especulatius de no buscar el bé general.

Jo em pregunto: És més important qualsevol roure, pi o alzina, qualsevol sargantana, llangardaix o rèptil, que qualsevol persona? Perdonin la tria, però per a mi, el més important és la persona.

Això no va en contra de voler un territori cohesionat, compartit, sostenible, NO volem les muntanyes de ciment, les arbredes talades, els rius secs. Però no fem demagògia, sis plau.

Torno al sentit comú, hem de partir de la nostra realitat, la més propera i gestionar-la. L'Ajuntament, som tots, no és l'empresa de ningú, no és propietat de l'equip de govern de torn. L'Ajuntament, és l'administració pública més propera al ciutadà. És una entitat de gestió i organització per donar SERVEI al ciutadà. 

Avui a Corbera ens trobem amb el món al revés. L'Ajuntament sembla propietat d'un senyor, que no de l'alcalde, que menysprea el ciutadà, l'insulta i li crea més problemes dels que tenia. Apareix com salvador de tot, en el seu discurs, és clar, però acaba reclamant la dimissió de l'oposició.

Però els fets li treuen la raó, els corberencs i corberenques ja se'n adonen de la farsa. No és qüestió de factures, no és qüestió de NO variant. no és qüestió de NO camp de futbol, no és qüestió de fer fora empleats de l'Ajuntament, no es qüestió de NO quarta escola.

Els corberencs i corberenques ja sabem que hi ha dues maneres de fer ciutat, una d'eficaç, planificada, amb sentit comú, aprofitant tot el positiu i desenvolupant les polítiques per el bé general, per tothom, sense exclusions. És el que hem fet els socialistes sempre.

I "una altra manera de fer", "com mai s'havia fet a l'Ajuntament", la demostrada per l'actual equip de govern, que en realitat és una forma de no fer res, o pitjor encara, significa desfer tot el camí encetat en la bona direcció.

Per no fer res, no fan ni el salt de mata, per no malmetre la "mata", es clar.
 




La premsa groga







El passat dia 17 de desembre de 2007 vaig assistir al Consell Sectorial de Comunicació, convocat per l'actual equip de govern de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.

En el decurs de l'exposició de les noves propostes que es van anunciar, pel que fa a l'àrea de comunicació de l'Ajuntament, em vaig sentir transportat a la meva joventut, no per enyorança, que no és el cas, sinó perquè es repeteixen propostes d'èpoques que jo, il·lús de mi, creia que ja havíem superat.
Quan es parlava del nou disseny de l'Avançada, vaig sentir en paraules del propi alcalde, Sr. Manel Ripoll, que el color groc (el nou color institucional escollit per l'equip de govern) li agradava molt. Deixant la estètica a banda, em vaig sentir transportat, com deia anteriorment, en el túnel del temps, a aquella època que solament podíem llegir la premsa groga, que no era altra cosa, que reproduir i magnificar, si calia, les consignes dictades des de el "Règim".

Al llarg de l'exposició del nou projecte de l'àrea de comunicació, aquesta primera idea va anant agafant pes, doncs un altre element que hi va haver en aquest tipus de premsa groga, va ser la censura. I aquí s'emula el mateix estil, el regidor responsable de l'àrea de comunicació, Sr. Eric Blanco, va deixar molt clar que l'espai destinat a les propostes o opinions dels partits del Consistori Corberenc, seria el més reduït possible.

Si el Sr. Blanco hagués estat més valent, segurament hauria tret totalment aquest espai destinat als partits polítics.

Per altra banda quan formava part de l'oposició reivindicava amb fermesa aquest espai, per poder-se explicar, i hem de recordar que l'equip socialista va destinar una pàgina per cada partit, tots iguals, sense mesurar el nombre de vots de cada grup municipal. Avui, el Sr. Blanco paga amb la mateixa moneda? Algú hauria d'escriure i clarificar que és una democràcia.

Si, Sr. Blanco, més valent, perquè argumentar la retallada emparança en els lectors, vtè. va dir "Estem pressionats pels lectors de l'Avançada, que ens diuen que es dediquen masses pàgines als partits polítics", no es valentia precisament. No cal buscar excuses per portar a terme una "cacicada". El que es pretén i no cal amagar-ho, es deixar fora del joc democràtic a tots aquells que'ls puguin portar la contraria i publicitar solament el pensament de qui governa i exposar que tots els mals de Corbera es culpa dels socialistes. Torno a recordar coses que creia oblidades, recorden allò que la culpa de tot era "de un contubernio, judeo-masónico-comunista".

Aoxí estem i aquí ens trobem, Srs. de l'equip de govern, tota censura només demostra feblesa, si, feblesa, les persones no podem tenir criteri propi, ni escoltar veus de sirena enganyoses que ens portaran per el mal camí. El que se sent fort no li calen tisores, els arguments s'han d'exposar i debatre, sense pors.

Més, més coses de l'àrea de comunicació. En l'última Avançada publicada (nº 84), ens porta a aquells anys, per algú, nostàlgics. Els "pseudònims", com es pot permetre publicar una carta de algú, que escriu i es fan judicis sobre una persona determinada, amb nom i cognoms, i en canvi signa la carta amagat darrera d'un pseudònim (vaja, crec que és un pseudònim). Em refereixo a en Serrallonga, jo demanaria que si el signant fa referència al nostre Serrallonga, bandit fora de la llei, i que campava per les Guillaries, sigui valent, que signi la carta i ens expliqui perquè ha triat aquest pseudònim.

El criteri de l'equip de govern no em toca marcar-lo a mi, faltaria més, el que si que em toca es donar la meva opinió. Crec que seria més constructiu que l'equip de govern expliqués d'una vegada, el seu programa de govern, ja han passat set mesos i encara no l'han explicat, pot ser que els programes que van presentar a les eleccions dels mes de maig de 2007, solament era fum.

Poden seguir entestats parlant del passat immediat, nosaltres ja hem manifestat que encaixem totes les critiques, tots els errors que vtès. ens imputen, però facin un pas endavant i no entrin altre cop en el túnel dels temps passats.

Les corberenques i corberencs volem mirar al futur i saber el seu projecte. Si l'expliquen potser l'entendrem i tot, a més de patir-lo.

La propera: El desembarcament a Radio Corbera, o no?

divendres, 13 de juny del 2008