Imagineu

Imagine (John Lennon). Adaptació al català d'Isidor Marí.

Àudio: Disc del grup Tralla, "fruita del temps" (2001).

Fotografia i muntatge: Miquel Aregall.

Silencis

A punt de tornar a les nostres obligacions, acabem aquest mes d'agost, mes vacacional per excel·lència. Els que han sortit de casa, els que no han pogut sortir, els que han anat més lluny, els que solament han pogut fer sortides d'un dia. Tots hem pogut, però, fer coses no habituals durant l'any. Hem pogut passar dies amb la parella, amb els fills, amb els néts, amb els amics, dies de més "rotllo" i dies de més tranquil·litat. Crec que també hauríem d'haver trobat temps de solitud, no des de el punt de vista negatiu, tot el contrari, moments de silenci, reflexió i meditació. Moments que no haurien de produir-se únicament en temps de vacances, sinó durant tot l'any.

Recordo, ara el llibre de Gaspar Hernàndez, "El Silenci", premi Josep Pla 2009. O els moments de meditació de Gandhi.

Avui dia sembla que fer pauses en un temps que volem viure tant de pressa no encaixa en el món actual. Crec que és essencial fer aquestes pauses.

Avui es prima, també amb les noves tecnologies, la rapidesa, la quantitat. Sembla que el que no pensa de pressa, treballa ràpid, no pare en tot el dia, és a dir el que fa més coses, no és valid per la societat actual. Defenso la qualitat, la tranquil·litat, la sereno. Serem més eficaços, ens coneixerem més nosaltres mateixos i per tant coneixerem més als altres.

No parlo d'arribar al "nirvana", on hem deixat tots els sentits i emocions, perquè no ens afligeixin, tot el contrari, per saber que som imperfectes, assumir-ho i acceptar els reptes amb seguretat, veure oportunitats i no problemàtiques.

Lectures

Un dels personatges que més m'ha influït en la meva joventut, ha sigut Gandhi. Els anys 60, van ser anys de canvis, anys de trencar motlles tant en formes com en el fons, tots sabem la culminació que van tenir tots aquests moviments en el maig de 1968. Aleshores van passar per per les meves mans molts llibres. Alguns d'ells feien referència a Gandhi, també en els diaris sortien noticies del seu gran país, l'Índia.

Enguany hem tingut la sort de poder visitar aquest país. l'Índia, tant diferent al nostre. Vam visitar el Memorial de Gandhi a Delhi, en tenia moltes ganes.

I vam tornar a rebuscar escrits i documentació sobre aquest personatge.

No m'agrada recomanar i menys aconsellar, però si diré que vaig trobar llibres d'aquest escriptor referenciat a la fotografia adjunta, José Frèches, nascut a Dax (França), i que ha tingut càrrecs públics al seu país.

Aquest mes de juliol passat vaig trobar a Barcelona aquesta edició espanyola. Molt interessant, tant pel coneixement sobre la vida de Gandhi, com pel coneixement de l'Índia i del món occidental de la primera mitat del segle XX. Frèches, d'una forma molt planera i entenedora, ens dona en detall la vida, el pensament i les circumstancies que Gandhi va haver de viure en uns temps molt convulsos. De l'Índia Colonial, depenent de Gran Bretanya, a la seva Independència. La Primera i Segona Guerra Mundial, la partició de la nació Índia, etc.

Per tant, és un llibre per arribar a entendre aquests anys tan difícils per aquest país, que encara avui te molts problemes, però desprès de la nostra visita, pel que hem vist, pel que ens van explicar, els podem entendre una mica més. Un país destinat a ser una gran potència mundial.

De republicà presidencialista a monarca absolut

No crec en la metamorfosi del nou president del nostre Consistori,

sempre ha tingut el mateix comportament i tarannà.

M'explico. Vam escoltar atentament el discurs de presa de possessió per part del Sr. Canals Molina com nou president de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.

El mes de juny, el dia 13 per ser exactes, el Sr. Canals Molina afirmava que després de 70 anys tornava un president republicà.

Pocs dies han passat per comprovar que el discurs del Sr. Canals Molina i el seu tarannà, són contradictoris, són elements oposats. El que diu i el que fa es troben en les antípodes.

Solament un mes més tard, en el Ple del 14 de juliol, el Sr. Canals Molina es comportava com el monarca més absolut.

Havien sol·licitat de parlar, en el torn de precs i preguntes, dos màxims representants de dues urbanitzacions del municipi.

Va arribar l'hora de donar la paraula al primer d'ells, el representant de Can Coll, i la prepotència del Sr. Canals Molina va quedar palesa a l'instant, no va deixar que el Sr. Albors fes la seva exposició amb normalitat, tot interrompin-lo i amenaçant de no deixar-lo parlar.

Posteriorment, els fets es van agreujar quan va tocar el torn de paraula a la representant de la Junta de Ca n'Armengol, les interrupcions del Sr. Canals Molina i el llenguatge i l' actitud prepotent que utilitzà, no deixaren parlar a la Sra. Dolores Perez, representant legitima dels veïns.

Vaig sentir vergonya aliena pel comportament del Sr. Canals Molina, que tot emparança o amagant-se amb el ROM (Reglament Municipal), no la va deixar intervenir, davant el desconcert, malestar i indignació de tots els presents.

El Sr. Canals Molina utilitzà frases com: "no m'amenaci, la sala de plens és el més sagrat de la democràcia, la meva veritat, etc", tot coartant la llibertat de la Sra. Perez.

Durant aquests dos últims anys he hagut de suportar els insults del Sr. Canals Molina vers nosaltres, els socialistes. Nosaltres som, amb paraules del Sr. Canals Molina, indecents, provocadors, manipuladors, prepotents, etc.

Poden escoltar els plens d'aquest mandat, això no son insults, es clar, ho diu el Sr. Canals Molina.

La culpa sempre serà nostra, dels socialistes. Però miri, Sr. Canals Molina, els fets i les paraules posen a cada u en el seu lloc, i vtè. ha actuat com un monarca absolut.

El veïns no son els seus súbdits, els veïns es mereixen el seu respecte.

Somriures

CANVI d'ALCALDES

Arribats a la mitat del mandat municipal del període 2007-2011, els Ajuntaments en que governaven equips formats per diversos partits i amb pactes per repartir l'alcaldia, aquest mes de juny s'han produït els relleus en els diferents consistoris, alguns en la nostra comarca.

També en el nostre Consistori de Corbera de Llobregat, el dia 13 de juny a les 13 hores es va constituir el Ple Extraordinari per fer el traspàs de l'Alcaldia entre els socis de govern de CiU i ERC.

Tot i que els últims dies i mesos, es va percebre un nerviosisme en l'equip de govern, sobre tot en el partit d'ERC, que s'anava incrementant tot acostant-nos a la data escollida.

Semblava que hi havia dubtes de fer el traspàs. la "vox populi", suposo de CiU, es feia sentir en el sentit de no voler fer el canvi.

Home, jo no creia que els rumors tinguessin massa fonament, però dubtava veien el nerviosisme instal·lat en l'equip de govern.

Finalment arribat el dia i hora (dissabte 13 a les 13), cap novetat, tot el que estava previst. Es fa el canvi.

Però deixeu-me fer una reflexió, eren certs els rumors?, encara una evidència més em porta a aquesta reflexió.

En el Ple Extraordinari per fer el canvi d'alcalde, en la sala de plens vaig trobar a faltar militants i simpatitzants del partit de l'alcalde sortint, no vaig saber trobar-ne cap excepte, es clar, els quatre regidors de CiU.

Rumors a banda, com ja he manifestat, es va fer el canvi. I es produïren els parlaments de tots els grups del consistori, també el discurs de l'alcalde sortint i el discurs de l'alcalde entrant.

Aquestes dues intervencions dels alcaldes, em van portar a la mateixa reflexió, atent a les paraules i als gestos, crec que el que han dit no son paraules banals, posen de manifest les diferències en el si de l'equip de govern, amb paraules i gestos es vol fer veure que l'equip està cohesionat, però quan es posa tant de relleu i s'ensabona tant l'un a l'altre, entenc que es per desmentir qualsevol rumor, entenc però que el que van aconseguir va ser tot el contrari, confirmant així que si, els rumors eren certs.

No faig aquesta reflexió per xafarderia, no. El que em preocupa i molt, és la repercussió que aquest fet té sobre els ciutadans i ciutadanes de Corbera. El nostra Municipi necessita com mai abans, un equip de govern fort i cohesionat, i personalment el trobo feble i sense cap programa de govern comú que defensi a tots els ciutadans i ciutadanes.

Aquesta reflexió també queda reforçada per frases escoltades en els discursos de l'equip de govern.

Manel Ripoll:

..."aquí el timó no la portat ningú"...

Jordi Anducas:

..."un alcalde que no ha deixat ningú indiferent"...

Josep Canals Molina:

..."ens hem sentit molt còmodes, ha sigut un alcalde pacient i valent"...

..."un dia històric...desprès de 70 anys...torna una manera diferent de fer política"...

..."un govern, que no ho oblidem, no canvia"...

Si aquesta última afirmació, "no canvia", és premonitòria i el govern és continuista i d'esquena al poble, Corbera seguirà perdent el pas, i com en la fotografia que encapçala aquest article, tenim un núvol sobre el poble, esperem no sigui un núvol més negre.

Breus de l'últim PLE

Em refereixo a l'últim Ple, el del dia 12 de maig, és l'últim celebrat i sembla que serà l'últim Ple Ordinari que presidirà el Sr. Ripoll com Alcalde.

Manifesto que encara avui, l'Alcalde Ripoll te la capacitat de sorprendrem.

Quan va presentar el punt 2 de l'ordre del Ple, va presentar a la nova Regidora d'Urbacor. Em van sorprendre les explicacions que va donar, crec que no li corresponien com Alcalde, sobre la decisió del Partit Polític d'Urbacor de donar la representació a la nº 6 de la llista electoral presentada l'any 2007, es decisió de cada partit prendre les mesures i iniciatives que creguin oportunes.

Donat que el Sr. Ripoll va donar la seva versió, crec oportú que també jo, pugui donar el meu punt de vista, sense aprofundir en un tema que, repeteixo, crec que es exclusiu d'Urbacor.

No trobo normal que s'adjudiqui la representació al consistori del número 6 de la llista electoral, em pregunto el perquè de la renúncia dels números 2,3,4 i 5, els seus motius tindran, però no deixa de sorprendrem la falta de responsabilitat davant dels seus electors. Renuncien al compromís que un dia van assumir. Si es tractés, solament d'un electe, o podria entendre, però en aquest cas han renunciat 4 electes.

Especials assabentaments. Entre d'altres, l'Alcalde ens informà de la marxa de l'Interventor. També em sorprèn.

Encara no fa un any, l'equip de govern de l'Ajuntament ens informava de la incorporació d'un interventor amb dedicació plena. Un interventor que va buscar el mateix equip de govern per poder presentar els pressupostos amb garanties i amb la major brevetat possible. Aquest interventor va ser l'encarregat de dissenyar el Full de Ruta de l'equip de govern. Full de Ruta tant defensat i venut als corberencs com l'única formula comptable viable per resoldre els problemes econòmics de l'Ajuntament. Doncs ja ha marxat. Si, els seus motius tindrà, però no els entenc. Em sorprèn si més no, la sortida de l'interventor per la porta del darrera, quan va ser contractat a bombo i plateret, i avui a corre cuita ens ha deixat.

Em pregunto:

I el Full de Ruta?, i el Tancament de l'Exercici 2008, que s'hauria de haver fet el 15 de maig? No podia "dimitir" dels seus deures un cop enllestit aquest tràmit?

La veritat no la sabem, però tampoc sabem que s'ha fet del Full de Ruta, entenem que el tancament de l'any 2008 no coincidirà amb les previsions del Full de Ruta, o si?

El que queda palès és la erràtica política de personal que utilitza aquest equip de govern.

Acomiada a vuit empleats, alguns dels quals avui tornen a treballar a l'Ajuntament, empleats qualificats que deixen voluntàriament l'Ajuntament. I el fitxatge estrella de l'interventor que avui ja ha marxat.

Això es eficàcia i planificació.

També em sorprèn que la Regidora delegada d'Hisenda se senti ofesa quan nosaltres li responem amb paraules literals del sr. Canals Molina. Em pregunto si la Regidora no coneix als membres del seu govern de coalició, nosaltres solament hem repetit les seves paraules, sense matisos, i encara podríem reproduir intervencions més gruixudes i insultants del sr. Canals Molina, sra. Regidora.

També em sorprenen les intervencions del sr. Canals Molina. En aquest Ple va presentar una corrua d'ordenances feixugues i de forma urgent, tant urgent que, crec que no les tenia ni llegides prèviament. El mateix sr. Canals Molina, va admetre la seva responsabilitat davant les irregularitats i equivocacions en el redactat del text, encara que va aclarir, tot seguit, que no les havia escrit ell mateix. Com sap passar la culpa al altres, es norma del sr. Canals Molina. Això ja no em sorprèn.

També em sorprèn les situacions kafkianes i/o peliculeres pròpies dels germans Marx, que es produeixen en el si de l'equip de govern quan els socialistes presentem mocions al Ple de l'Ajuntament.

Representativa va ser l'actuació del sr. Anducas en aquest punt.

Sí, però no. Votem en contra, però ens ho estudiarem, perquè Vtès. tenen raó.

En que quedem si la moció beneficia als ciutadans i tenim raó, votin a favor i no maregin la perdiu, Srs. de l'equip de govern.

O por ser que el seu Full de Ruta, el de l'equip de govern, tingui escrit amb foc: "A les mocions presentades pels socialistes sempre es votarà NO"

Coherència, si els plau.

Calçotada de l'Agrupació a Can Via