"Quan ajudava els pobres, em deien que era un sant; quan preguntava per què hi havia pobres, em deien que era comunista".
Helder Cámara (Bisbe)

dimecres, 30 de juliol del 2008

¡¡ VOLUNTARIS !!


Aquest mes de juliol he visitat l'exposició sobre el voluntariat que es va instal·lar en el Casal de les Magnòlies. Jo he triat dos de tots els personatges que es podien veure en aquesta exposició. Gandhi i Casaldàliga.
Encara que han coincidit en el temps, quan Gandhi va morir Casaldàliga tenia 20 anys, penso que han tingut unes trajectòries molt diferents, encara que mantenen el comú denominador del treball pels altres.
No faré una biografia d'aquests personatges, doncs no estic preparat per aquest treball, però si que voldria deixar constància de la forta petjada que ambdós "grans homes" han deixat en la meva manera de veure i viure la vida.
Als divuit anys vam formar una colla de joves que avui encara ens trobem, estic parlant de l'any 1968, quin any. Teníem que escollir un nom per la Colla, i tots vam estar d'acord amb el nom de "Colla Gandhi". En aquells anys de canvis i revolucions, uns nois de divuit/vint anys, escullen com icona Gandhi. Era la nostra resposta als temps que vivíem. Gandhi, pacifista lluitador, va aconseguir arribar el seu objectiu, lluitar per la llibertat del seu poble, però d'una altre manera. Sense violència, tossut i bel·ligerant amb el poder.
Avui relaciono aquesta última frase amb el Bisbe Casaldàliga, tossut i bel·ligerant amb el poder, sense violència. També hi ha la coincidència que el mateix any 1968, crea al Brasil una comunitat, i que encara avui segueix lluitant per la llibertat dels més pobres.
Tots dos "HOMES" han lluitat contra poders diferents, uns polítics i uns altres religiosos, encara que aquests poders es barregen i ja no saps quin poder pot més.
Tots dos han sigut perseguits per obrir els ulls dels analfabets, dels pobres, tots dos han lluitat per la justícia i la llibertat dels pobles oprimits.
Fixeu-vos la feina que encara ens queda per fer, han passat 40 anys i encara, avui, justícia i llibertat son mots buits per molta gent.
La mostra del Casal de les Magnòlies segur que ens ha fet tornar a la realitat de cada dia i deixar-nos de mirar el mèlic i mirar una mica més el nostre entorn.
MAHATMA GANDHI i Bisbe PERE CASALDÀLIGA, gràcies.

dissabte, 19 de juliol del 2008

dimecres, 16 de juliol del 2008

dijous, 10 de juliol del 2008

Rèquiem. Escola Municipal de Música



En el Ple del passat 8 de juliol, a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, tothom va poder comprovar el desgavell que hi ha en l'equip de govern actual, un despropòsit a l'engròs.
Per citar un sol punt, per la importància que té i les conseqüències gravíssimes que se'n deriven, avui em referiré al punt 6è de l'ordre del ple.

Modificació del preu públic de l'escola municipal de música.

L'equip de govern proposa juntament amb la forma de pagament de les quotes, que actualment es podien pagar trimestralment o anualment, proposa, dic, el pagament mensual.

Però incorpora en la mateixa proposta "suprimir" avantatges econòmiques molt importants pels alumnes. Beques, premis i la deducció del 20% de la tarifa total quan en una mateixa unitat familiar concorrin més d'un alumne.

El socialistes que ens mirem amb lupa tot allò que proposa, fa i no fa l'equip de govern, en fem ressò, i posem en negreta tot el que l'equip de govern vol colar.

Quin desgavell, l'equip de govern, com gat panxa enlaire, es neguiteja, perd els papers, si ho dic bé, perd els papers en el sentit literal de les paraules, doncs no troben la proposta i defensen amb tota fermesa que ells posen a votació, solament, la quota mensual.
Nosaltres, d'acord amb la documentació que el mateix equip de govern ens ha fet arribar, demostrem que el redactat presentat a votació incorpora les supressions econòmiques esmentades. Que sí, que no, total que nosaltres els hem de deixar el document de la proposta, doncs l'equip de govern no el té sobre la taula. Oblit, mala fe, no ho sé, ja es veurà.

El desgavell es torna com en una pel·lícula dels Germans Marx, esperpèntic, però en un tema tant seriós no es pot fer broma.
Demanem que es rectifiqui el document abans de votar, però l'equip de govern, erre que erre, ells sols volen aprovar el pagament mensual, no accepten cap rectificació del text de la proposta.
I forcen la votació, sense cap document que avali la seva proposta oral, dubto de la legalitat de la votació, ja es veurà.
Però l'espectacle ja s'ha donat, repeteixo esperpèntic, kafkià. 

Definitivament l'equip de govern,
    HA PERDUT ELS PAPERS,  SI MAI ELS HA TINGUT !!

STOP: "als socialistes ni aigua".

En el passat Ple de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, del dia 8 de juliol , es va posar de manifest la clara estratègia de l'equip de govern, que utilitza des de juny de 2007.
Actuar a la contra, fer d'oposició i no de govern. Fer oposició sense treva al Grup Municipal Socialista, grup majoritari en el consistori.
Aquest cop el lema que podrien haver triat seria "als socialistes ni aigua".
Encara que aquesta postura d'oposició, que no de govern, perjudiqui a tots els ciutadans de Corbera, prenen la decisió de votar en contra d'una moció per racionalitzar el rebut de l'aigua.  VOTEN NO.
Tot comença en la presentació de una moció del Grup Municipal Socialista. en aquest ple del dia 8 de juliol.
La finalitat de la moció, era que davant de la greu situació de sequera a Catalunya, viscuda els últims mesos, despertar la consciència ciutadana en la "nova cultura de l'aigua".
Per tal de motivar l'estalvi d'aigua, la moció proposava suprimir el mínim establert en el rebut de l'aigua, que actualment manté un mínim de 12 m3 per mes,  36 m3 cada trimestre, i pagar pels m3 realment consumits.
No motiva l'estalvi que gastis 18 o 20 m3 i te'n cobrin  36 m3, tant si els utilitzes com si no, i l'usuari opta per aigua pagada - aigua gastada.
Creiem que més val incentivar que penalitzar. L'aigua és un bé escàs, que cada vegada haurem d'utilitzar amb més seny.
Doncs l'equip de govern no ho creu així, es treu de la màniga una proposta alternativa per dir que "s'estudiarà" entre tots. Al que vol dir: deixar la proposta en un calaix. A pagar i a gastar.

Altre cop, aquest equip de govern penalitza als corberencs, i de retruc al medi ambient.

És més important NO donar la raó als socialistes.

Més important que qualsevol "míting canalero", i que qualsevol campanya "empaperadora", més important, dic, és incentivar l'ús racional de l'aigua.

divendres, 4 de juliol del 2008

Ke mako? Que coi, Re-mako!!


Fallida econòmica:
Fet de deixar de complir amb els seus pagaments, persona o empresa, quan té un passiu superior a l'actiu. (Diccionari Institut d'Estudis Catalans).


Avui m'he llevat inspirat, penso que això de "no hi han diners", ja no funciona, la gent del poble ja passa d'aquesta frase, ja he amortitzat la primera idea que he tingut, vet aquí, quina mala sort, per un cop que tinc una idea, i mira que era bona, i solament ha passat un any.

Però avui estic content, ja tinc una altre idea. 
L'he de meditar bé, no sigui cas que solament em duri un any. Ah, però ja va bé, ara em ve al cap que només ens queda un any per estar en la segona fila, l'any vinent ja estarem en la primera fila, ja serà una altra cosa.
Ja no caldrà buscar més excuses, o sí? 
Però ho veuré de més amunt, diuen que totes et ponen sense fer res.     
Ke mako, no?
Diuen que et porten de recepció en recepció, bé alguna vegada la recepció la faré jo, no voldria semblar el que sóc, ni molt menys.

Òndia, ja la tinc: "Fallida econòmica".  Eureka, quina idea!!

Oh no!!, no m'ho espatllis, que dius, que hem de sol·licitar un crèdit?  Que els del banc no ens deixaran ni un euro si estem en "Fallida econòmica"?  No siguis pessimista, ja t'ho dic ara, aquests dels bancs, no es miren res de res, i per ells, això d'una "Fallida econòmica" no és res.

Bé, ja els hi presentaré els comptes i ja veuran que de "Fallida econòmica", res de res.

Que t'ho havies cregut?, tu, de veritat?

Vaja, així no m'ha quedat Ke mako, que coi, m'ha quedat Re-mako.

zzzzzzzzzzzzz.....Son les vuit.  Apa noi desperta.


dijous, 3 de juliol del 2008

Àrea de Comunicació a Corbera

Des de que el grup d'Esquerra Republicana, a l'Ajuntament de Corbera, s'ha fet amb el control de l'Àrea de Comunicació, segurament hauríem de dir Àrea de Desinformació, ho dic per la utilització sectària i partidista d'aquesta àrea. Suposo que és legitim que l'equip de govern utilitzi els mitjans públics, o sigui els mitjans pagats per tots els corberencs, per publicitar totes aquelles coses que estimi més oportunes sobre el que fa el govern. 
Però avui, a Corbera, ens trobem amb uns mitjans controlats per la regidoria de comunicació, i que son utilitzats per criticar a l'oposició, amb formes totalment sectàries, només cal veure el butlletí "l'Avançada".
Però aquest sectarisme va a més, ja ho avançava en l'article de la "Premsa Groga", queda demostrat que el pas següent ha estat el control de Radio Corbera, cal recordar com han tractat de desfer-se'n  dels treballadors que han portat Radio Corbera quasi 24 anys, 20 anys sense cobrar, de forma voluntària, amb moltes hores invertides. Com tracten als actuals voluntaris de la Radio, que sense cobrar res de res, i que fan un gran esforç per omplir de contingut els programes de la Radio avui se'ls tracte com gent sospitosa, si ho dic bé, SOSPITOSA.
Perquè des de l'àrea de comunicació se'ls demana els escrits que llegiran a la radio?, perquè se'ls controla "COM MAI ABANS"?.
Perquè des de l'àrea de comunicació NO es permet que els regidors de l'oposició puguin parlar per la Radio?, que és de tots.
Perquè per la Radio es parla de tota la comarca i en canvi no es parla dels diferents punts de vista del nostre poble?. 
A qui fa por obrir les portes?, tant insegurs estan els senyors del govern que no admetem cap discrepància.
Bé, primer l'Avançada, àlbum de cromos sempre repetides, doncs els regidors del govern surten a totes les pàgines. 
Segon la Radio, i com en aquest mitjà no poden sortir els cromos esmentats, doncs ja estan preparant la Televisió de Corbera, en aquest mitjà si que poden mostrar els seus cromos. Malauradament tot arribarà. I pagat per tots nosaltres.