Ni sí, ni no, tot el contrari.

L'alcalde Ripoll i el regidor Blanco han distribuït una carta dirigida a les mares i pares dels alumnes de l'Escola Municipal de Música "Lluís Soler Ametller", de data 17 de juny de2008.

A mida que la lectura de la carta va avançant, l'estupor també. Com es possible que en un sol full s'aboquin tantes mentides, i es posin de manifest tantes contradiccions, les del l'equip de govern actual, es clar.

Els càlculs matemàtics amb un àbac surten millor. Com es poden falsejar la xifres del cost per usuari, comparant futbolistes, jugadors de bàsquet o músics, segons les subvencions que rep cada col·lectiu, partint de costos diferents. Han comptat el que costen les instal·lacions esportives (Pavelló, pistes, vestidors, piscina, etc), manteniment i personal?

No parlem del to de la carta i de les contradiccions que manifesten. Aquest és el criteri de l'equip de govern: "no impliquin greuges comparatius", "és de justícia eliminar diferències entre persones i col·lectius", "no és un servei essencial ni obligatori", s'ha de garantir l'equitat", "no vol continuar permetent aquest desequilibri ni aquestes diferències", "treballar per assolir la igualtat d'oportunitats".  Vergonyós.

Al que han aconseguit amb aquesta carta i altres decisions que han pres en aquest últim any, ha sigut enfrontar la població de Corbera, uns veïns contra d'altres. Potser el que es proposen es que cada veí pagui per els serveis que rep. 

SOLIDARITAT, senyors del govern. No desenterrin greuges que no volem. 

No parlen, Vtès de polítiques d'igualtat?  Doncs amb el que han proposat per l'Escola Municipal de Música, han aconseguit subvencionar al que més te i deixar fora al que menys te. Solament podran gaudir de l'Escola les famílies amb més ingressos. 

Segueixin així, aconseguiran el seu propòsit, expulsar de Corbera a les famílies amb rendes baixes.

Dues maneres de fer ciutat

Tots estem d'acord, aquí a Corbera, que volem la millor ciutat per viure, per treballar i per gaudir del temps de lleure que tots el veïns ens mereixem. Les diferències les trobem quan establim les prioritats. Això els que establim prioritats, doncs hi ha qui va a salt de mata!

Tots sabem que avui a Corbera tenim un disseny de ciutat que hem heretat dels anys 70/80. Un desenvolupament del territori que va tenir com prioritats, deixar un nucli urbà consolidat petit i una zona parcel·lada, per construir, disseminada i extensa (5.000 parcel·les). El que llavors semblava la millor opció, avui ha esdevingut el principal problema del nostre municipi. No volem entrar a valorar aquesta decisió. La falta de planificació ens porta al binomi especulació - sostenibilitat avui tan recorrent.

Encarar aquesta problemàtica, avui, requereix força sentit comú. Requereix fer una diagnosi correcta, per posteriorment fer una planificació de les actuacions que s'haurien de portar a terme, priorització de les actuacions. Aquesta reflexió, que sembla tan senzilla, se'ns torna molt complicada davant les mil realitats de cada veí.

Nosaltres, els socialistes, vam fer bé la diagnosi (any 2000) i vam poder planificar bé (any 2003), i durant el quadrienni 2003-2007 vam desenvolupar el nostre programa de govern, programa que teníem ampliat per el següent mandat (2007-2011).

Avui, ben al contrari, ens trobem en un atzucac. Quan els programes de govern s'escriuen des de la irrealitat, es renuncien a obres estructurals imprescindibles, quan es fa demagògia mitinera que no ens porta enlloc, el problema encara creix i tornem als anys grisos i especulatius de no buscar el bé general.

Jo em pregunto: És més important qualsevol roure, pi o alzina, qualsevol sargantana, llangardaix o rèptil, que qualsevol persona? Perdonin la tria, però per a mi, el més important és la persona.

Això no va en contra de voler un territori cohesionat, compartit, sostenible, NO volem les muntanyes de ciment, les arbredes talades, els rius secs. Però no fem demagògia, sis plau.

Torno al sentit comú, hem de partir de la nostra realitat, la més propera i gestionar-la. L'Ajuntament, som tots, no és l'empresa de ningú, no és propietat de l'equip de govern de torn. L'Ajuntament, és l'administració pública més propera al ciutadà. És una entitat de gestió i organització per donar SERVEI al ciutadà. 

Avui a Corbera ens trobem amb el món al revés. L'Ajuntament sembla propietat d'un senyor, que no de l'alcalde, que menysprea el ciutadà, l'insulta i li crea més problemes dels que tenia. Apareix com salvador de tot, en el seu discurs, és clar, però acaba reclamant la dimissió de l'oposició.

Però els fets li treuen la raó, els corberencs i corberenques ja se'n adonen de la farsa. No és qüestió de factures, no és qüestió de NO variant. no és qüestió de NO camp de futbol, no és qüestió de fer fora empleats de l'Ajuntament, no es qüestió de NO quarta escola.

Els corberencs i corberenques ja sabem que hi ha dues maneres de fer ciutat, una d'eficaç, planificada, amb sentit comú, aprofitant tot el positiu i desenvolupant les polítiques per el bé general, per tothom, sense exclusions. És el que hem fet els socialistes sempre.

I "una altra manera de fer", "com mai s'havia fet a l'Ajuntament", la demostrada per l'actual equip de govern, que en realitat és una forma de no fer res, o pitjor encara, significa desfer tot el camí encetat en la bona direcció.

Per no fer res, no fan ni el salt de mata, per no malmetre la "mata", es clar.

 

La premsa groga

El passat dia 17 de desembre de 2007 vaig assistir al Consell Sectorial de Comunicació, convocat per l'actual equip de govern de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.

En el decurs de l'exposició de les noves propostes que es van anunciar, pel que fa a l'àrea de comunicació de l'Ajuntament, em vaig sentir transportat a la meva joventut, no per enyorança, que no és el cas, sinó perquè es repeteixen propostes d'èpoques que jo, il·lús de mi, creia que ja havíem superat.

Quan es parlava del nou disseny de l'Avançada, vaig sentir en paraules del propi alcalde, Sr. Manel Ripoll, que el color groc (el nou color institucional escollit per l'equip de govern) li agradava molt. Deixant la estètica a banda, em vaig sentir transportat, com deia anteriorment, en el túnel del temps, a aquella època que solament podíem llegir la premsa groga, que no era altra cosa, que reproduir i magnificar, si calia, les consignes dictades des de el "Règim".

Al llarg de l'exposició del nou projecte de l'àrea de comunicació, aquesta primera idea va anant agafant pes, doncs un altre element que hi va haver en aquest tipus de premsa groga, va ser la censura. I aquí s'emula el mateix estil, el regidor responsable de l'àrea de comunicació, Sr. Eric Blanco, va deixar molt clar que l'espai destinat a les propostes o opinions dels partits del Consistori Corberenc, seria el més reduït possible.

Si el Sr. Blanco hagués estat més valent, segurament hauria tret totalment aquest espai destinat als partits polítics.

Per altra banda quan formava part de l'oposició reivindicava amb fermesa aquest espai, per poder-se explicar, i hem de recordar que l'equip socialista va destinar una pàgina per cada partit, tots iguals, sense mesurar el nombre de vots de cada grup municipal. Avui, el Sr. Blanco paga amb la mateixa moneda? Algú hauria d'escriure i clarificar que és una democràcia.

Si, Sr. Blanco, més valent, perquè argumentar la retallada emparança en els lectors, vtè. va dir "Estem pressionats pels lectors de l'Avançada, que ens diuen que es dediquen masses pàgines als partits polítics", no es valentia precisament. No cal buscar excuses per portar a terme una "cacicada". El que es pretén i no cal amagar-ho, es deixar fora del joc democràtic a tots aquells que'ls puguin portar la contraria i publicitar solament el pensament de qui governa i exposar que tots els mals de Corbera es culpa dels socialistes. Torno a recordar coses que creia oblidades, recorden allò que la culpa de tot era "de un contubernio, judeo-masónico-comunista".

Aoxí estem i aquí ens trobem, Srs. de l'equip de govern, tota censura només demostra feblesa, si, feblesa, les persones no podem tenir criteri propi, ni escoltar veus de sirena enganyoses que ens portaran per el mal camí. El que se sent fort no li calen tisores, els arguments s'han d'exposar i debatre, sense pors.

Més, més coses de l'àrea de comunicació. En l'última Avançada publicada (nº 84), ens porta a aquells anys, per algú, nostàlgics. Els "pseudònims", com es pot permetre publicar una carta de algú, que escriu i es fan judicis sobre una persona determinada, amb nom i cognoms, i en canvi signa la carta amagat darrera d'un pseudònim (vaja, crec que és un pseudònim). Em refereixo a en Serrallonga, jo demanaria que si el signant fa referència al nostre Serrallonga, bandit fora de la llei, i que campava per les Guillaries, sigui valent, que signi la carta i ens expliqui perquè ha triat aquest pseudònim.

El criteri de l'equip de govern no em toca marcar-lo a mi, faltaria més, el que si que em toca es donar la meva opinió. Crec que seria més constructiu que l'equip de govern expliqués d'una vegada, el seu programa de govern, ja han passat set mesos i encara no l'han explicat, pot ser que els programes que van presentar a les eleccions dels mes de maig de 2007, solament era fum.

Poden seguir entestats parlant del passat immediat, nosaltres ja hem manifestat que encaixem totes les critiques, tots els errors que vtès. ens imputen, però facin un pas endavant i no entrin altre cop en el túnel dels temps passats.

Les corberenques i corberencs volem mirar al futur i saber el seu projecte. Si l'expliquen potser l'entendrem i tot, a més de patir-lo.

La propera: El desembarcament a Radio Corbera, o no?

Començo un blog