Dues maneres de fer ciutat

Tots estem d'acord, aquí a Corbera, que volem la millor ciutat per viure, per treballar i per gaudir del temps de lleure que tots el veïns ens mereixem. Les diferències les trobem quan establim les prioritats. Això els que establim prioritats, doncs hi ha qui va a salt de mata!

Tots sabem que avui a Corbera tenim un disseny de ciutat que hem heretat dels anys 70/80. Un desenvolupament del territori que va tenir com prioritats, deixar un nucli urbà consolidat petit i una zona parcel·lada, per construir, disseminada i extensa (5.000 parcel·les). El que llavors semblava la millor opció, avui ha esdevingut el principal problema del nostre municipi. No volem entrar a valorar aquesta decisió. La falta de planificació ens porta al binomi especulació - sostenibilitat avui tan recorrent.

Encarar aquesta problemàtica, avui, requereix força sentit comú. Requereix fer una diagnosi correcta, per posteriorment fer una planificació de les actuacions que s'haurien de portar a terme, priorització de les actuacions. Aquesta reflexió, que sembla tan senzilla, se'ns torna molt complicada davant les mil realitats de cada veí.

Nosaltres, els socialistes, vam fer bé la diagnosi (any 2000) i vam poder planificar bé (any 2003), i durant el quadrienni 2003-2007 vam desenvolupar el nostre programa de govern, programa que teníem ampliat per el següent mandat (2007-2011).

Avui, ben al contrari, ens trobem en un atzucac. Quan els programes de govern s'escriuen des de la irrealitat, es renuncien a obres estructurals imprescindibles, quan es fa demagògia mitinera que no ens porta enlloc, el problema encara creix i tornem als anys grisos i especulatius de no buscar el bé general.

Jo em pregunto: És més important qualsevol roure, pi o alzina, qualsevol sargantana, llangardaix o rèptil, que qualsevol persona? Perdonin la tria, però per a mi, el més important és la persona.

Això no va en contra de voler un territori cohesionat, compartit, sostenible, NO volem les muntanyes de ciment, les arbredes talades, els rius secs. Però no fem demagògia, sis plau.

Torno al sentit comú, hem de partir de la nostra realitat, la més propera i gestionar-la. L'Ajuntament, som tots, no és l'empresa de ningú, no és propietat de l'equip de govern de torn. L'Ajuntament, és l'administració pública més propera al ciutadà. És una entitat de gestió i organització per donar SERVEI al ciutadà. 

Avui a Corbera ens trobem amb el món al revés. L'Ajuntament sembla propietat d'un senyor, que no de l'alcalde, que menysprea el ciutadà, l'insulta i li crea més problemes dels que tenia. Apareix com salvador de tot, en el seu discurs, és clar, però acaba reclamant la dimissió de l'oposició.

Però els fets li treuen la raó, els corberencs i corberenques ja se'n adonen de la farsa. No és qüestió de factures, no és qüestió de NO variant. no és qüestió de NO camp de futbol, no és qüestió de fer fora empleats de l'Ajuntament, no es qüestió de NO quarta escola.

Els corberencs i corberenques ja sabem que hi ha dues maneres de fer ciutat, una d'eficaç, planificada, amb sentit comú, aprofitant tot el positiu i desenvolupant les polítiques per el bé general, per tothom, sense exclusions. És el que hem fet els socialistes sempre.

I "una altra manera de fer", "com mai s'havia fet a l'Ajuntament", la demostrada per l'actual equip de govern, que en realitat és una forma de no fer res, o pitjor encara, significa desfer tot el camí encetat en la bona direcció.

Per no fer res, no fan ni el salt de mata, per no malmetre la "mata", es clar.