Aquest mes de juliol he visitat l'exposició sobre el voluntariat que es va instal·lar en el Casal de les Magnòlies. Jo he triat dos de tots els personatges que es podien veure en aquesta exposició. Gandhi i Casaldàliga.
Encara que han coincidit en el temps, quan Gandhi va morir Casaldàliga tenia 20 anys, penso que han tingut unes trajectòries molt diferents, encara que mantenen el comú denominador del treball pels altres.
No faré una biografia d'aquests personatges, doncs no estic preparat per aquest treball, però si que voldria deixar constància de la forta petjada que ambdós "grans homes" han deixat en la meva manera de veure i viure la vida.
Als divuit anys vam formar una colla de joves que avui encara ens trobem, estic parlant de l'any 1968, quin any. Teníem que escollir un nom per la Colla, i tots vam estar d'acord amb el nom de "Colla Gandhi". En aquells anys de canvis i revolucions, uns nois de divuit/vint anys, escullen com icona Gandhi. Era la nostra resposta als temps que vivíem. Gandhi, pacifista lluitador, va aconseguir arribar el seu objectiu, lluitar per la llibertat del seu poble, però d'una altre manera. Sense violència, tossut i bel·ligerant amb el poder.
Avui relaciono aquesta última frase amb el Bisbe Casaldàliga, tossut i bel·ligerant amb el poder, sense violència. També hi ha la coincidència que el mateix any 1968, crea al Brasil una comunitat, i que encara avui segueix lluitant per la llibertat dels més pobres.
Tots dos "HOMES" han lluitat contra poders diferents, uns polítics i uns altres religiosos, encara que aquests poders es barregen i ja no saps quin poder pot més.
Tots dos han sigut perseguits per obrir els ulls dels analfabets, dels pobres, tots dos han lluitat per la justícia i la llibertat dels pobles oprimits.
Fixeu-vos la feina que encara ens queda per fer, han passat 40 anys i encara, avui, justícia i llibertat son mots buits per molta gent.
La mostra del Casal de les Magnòlies segur que ens ha fet tornar a la realitat de cada dia i deixar-nos de mirar el mèlic i mirar una mica més el nostre entorn.
MAHATMA GANDHI i Bisbe PERE CASALDÀLIGA, gràcies.
1 comentari:
En un món on impera, sobretot en la política, el maquiavelisme de "el fi justifica els mitjans", cal recuperar Gandhi més que mai. Ell deia que l'objectiu més noble queda pervertit si s'utilitzen mitjans indignes.
Publica un comentari a l'entrada